Aquí tens alguns dels "cervantins" més influents i interessants, cadascun amb la seva pròpia manera d'entendre aquest "primat positiu" que comentaves:
1. Francisco Rico (El gran mestre)
Recentment traspassat (2024), Rico és considerat l'autoritat absoluta. Va dirigir l'edició crítica definitiva del Quixot.
La seva visió: Per a ell, el Quixot no és només un llibre de cavalleries, sinó l'invent de la novel·la moderna on la realitat i la ficció es barregen sense remei.
2. Jean Canavaggio (L'historiador)
Aquest hispanista francès és l'autor de la biografia més rigorosa de Cervantes.
La seva visió: Es va centrar precisament en l'etapa que retrata Amenábar: el captiveri a Alger i com la vida real de Cervantes (plena de fracassos) va alimentar la seva genialitat.
3. Carme Riera (La visió catalana)
L'escriptora i acadèmica mallorquina ha estudiat profundament el pas de Quixot per Barcelona.
La seva visió: Riera destaca com Cervantes va descriure Barcelona com "arxiu de la cortesia" i "refugi dels estrangers", mostrant aquest esperit obert i positiu de l'autor malgrat les seves cicatrius de guerra.
4. Andrés Trapiello (El divulgador)
Ha fet una de les proeses més polèmiques i d'èxit: "traduir" el Quixot al castellà actual per fer-lo accessible a tothom.
La seva visió: Ell creu que ser "cervantí" és una actitud davant la vida; una barreja de malenconia, bondat i ironia.
5. Alejandro Amenábar (El cervantí visual)
Amb El Cautivo, Amenábar s'uneix a aquest club. El seu "cervantisme" és físic, emocional i psicològic, buscant l'home de carn i ossos abans que el mite.
Dada curiosa: Hi ha un terme anomenat "la maledicció de Cervantes": molts cervantins diuen que, un cop entres en el seu món, ja no pots veure la realitat de la mateixa manera. Et tornes una mica "quixotesc".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada